Perquè no es repeteixi

Coroner’s Report: Atomic Bomb, vídeo que relata els fets d’Hiroshima i Nagasaki

En un dia com avui, seixanta-sis anys enrere, els Estats Units llançaren la primera bomba atòmica sobre Hiroshima. Little Boy, l’anomenaven. De little, res. 4.400 quilos. 3 metres d’allargada. 140.000 morts i 100.000 ferits. Tres dies després, l’explosiu Fat Man queia sobre Nagasaki i matava 74.000 innocents. El nombre de víctimes aniria augmentant. Radioactivitat. Destrucció mediambiental. Massacre. Horror, horror i horror.

Els bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki són una prova més de fins on pot arribar la bestialitat dels éssers humans. Per què fer la guerra, si podríem fer la pau. ‘Ull per ull, dent per dent’, deuria pensar el president Truman, que justificà els atacs nuclears recordant Pearl Harbor. En aquests casos, cal oblidar la Llei de Talió. La venjança no va enlloc.

La història va voler que en quedessin senyals tan macabres com l'empremta de les siluetes de persones que foren polvoritzades a l’instant. O que l’hora exacta de l’impacte a Hiroshima quedés per sempre a la memòria de tothom. Tots els rellotges es van parar al moment de l’esclat. 8.15 h. Una hora fatídica. I dues maneres de recordar la brutalitat d’aquells dies. No es pot oblidar la injustícia de les explosions. No podem oblidar Hiroshima i Nagasaki. Les ciutats atacades foren devastades. Els danys són avui impossibles d’explicar.

Fa uns mesos vaig haver de reflexionar sobre quin era, per mi, l’invent més significatiu del segle vint. No ho vaig dubtar. La bomba atòmica ha estat l’arma més desastrosa i destructiva de les últimes dècades. La responsable de posar traves al nostre progrés com a societat. Emperò, no podem deixar de tenir en compte mai que l’únic culpable dels bombardejos fou l’home, no la tecnologia. És cert, l’energia nuclear podria ser utilitzada de manera pacífica, però caldria buscar-li alternatives.