Dia 8. Avui, seguint els consells d’una antiga professora de literatura, he llegit Un corazón sencillo. Flaubert, de nou, m’ha fet sentir. Aprofitant que la reparació del cotxe sembla que va per llarg, he dedicat aquesta tarda a entrar al cor de Félicité. La destresa narrativa de l’escriptor francès li permet dibuixar la psique de la protagonista sense necessitat de descriure-la explícitament. Aquest relat curt realista i psicològic de Flaubert ens ensenya que la felicitat també pot trobar-se en les coses senzilles. Félicité és la incondicionalitat en persona. Viu entregada als altres sense esperar res a canvi. I això la fa feliç. Dóna amor. Amor a la seva mestressa. Als fills d’aquesta. Al fill d’una germana. A un vell al qual cuida. I, sobretot, a Lulú, el lloro (mort i un cop dissecat). El sacrifici de Félicité pels altres fa, d’aquesta història, una història fosca i certament trista.
Llegir Un corazón sencillo és adonar-se que voldries conèixer Félicité. Un personalitat com la seva és necessària a la vida de tothom. Algú que t’apreciï i que ho demostri. Algú que et valori i que ho demostri. Algú que t’estimi i que ho demostri. I m’agradaria remarcar això de demostrar perquè em sembla un punt importantíssim en les relacions interpersonals. Un amor com el de Félicité, però, ha de ser retornat (i demostrar-ho). Però això és precisament el que li manca a la protagonista de Flaubert. Les successives entregues d’amor no són mai, en cap cas, correspostes. Félicité sent. Entrega sentiments i s’emporta decepcions. El que més m’agrada d’ella és la capacitat que té de deixar-se emportar per la vida. No reflexiona ni madura les seves emocions. Només sent. I és que Félicité és perfecta (si fem cas a la definició que Flaubert fa de felicitat al Dictionnaire des idées reçues).
Els que hagueu llegit Madame Bovary de seguida us haureu adonat que Félicité és també un personatge de la novel·la més coneguda de Flaubert. En el món d’Emma, Félicité és una de les minyones dels Bovary. A Un corazón sencillo, de madame Aubain. Ho tinc decidit. La pròxima vegada que llegeixi Madame Bovary ho faré centrant-me especialment en la nova Félicité que avui he conegut. Dona soltera. De camp. Decebuda per un amor de joventut frustrat. Serventa espavilada. Amb un cor senzill, però enorme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada