Dia 6. Deixem la Provença per anar a Llenguadoc. Un viatge que es podria haver fet perfectament en dues hores es converteix en més de cinc hores interminables. Cues i més cues. Quanta caravana! Bouchon, n’anomenen aquí. Sort de la bona música i de les frases fantàsticament travades de Fitzgerald. Sempre fan passar millor l’estona. El post d’avui no serà gaire més llarg. Ara em trobo al restaurant del càmping de Millau. De fons, jazz i dos nens anglesos apassionats mirant el Sunderland AFC – Newcastle United FC. Guanyen els visitants. Em demanen l’hora. Queden menys de quinze minuts pel final del partit i el seu equip va perdent.
Repasso també la premsa d’avui. El País titula: “Miles de fieles aclaman al Papa en el acto más masivo de su visita”. Això em fa pensar en el tweet que vaig llegir l’altre dia. No recordo les paraules exactes però venia a dir que si Déu existeix, hauria de ser ara amb la gent de Somàlia i no a Madrid, amb el Papa i els seus seguidors. Chapeau! Canvio de notícia. ‘Super 8 es un subidón’, afirma el crític de cine Carlos Boyero. Haurem de veure-la, doncs. Vaig a l’Ara. Morts i més morts a Orient. Quina desgràcia. Més incidents nocturns a Lloret de Mar. Els Gallagher, als tribunals. I Mourinho s’hauria penedit dels incidents al Camp Nou.
Bé, s’ha acabat per avui. Bona nit.
(Marta, recupera't aviat!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada