 |
El casc antic d’Avignon |
Dia 3. Però quina calor. Sort d’alguna ombra i de l’airet que passa pels carrerons estrets. Avui hem tornat al casc antic d’Avignon. Travessar la muralla és transportar-te al passat. Deixar enrere cotxes i carreteres per viatjar fins l’edat medieval. Està ple de terrassetes, això sí, i de moltes parades de gelats. El glamour de botigues de moda contrasta amb les cases dels carrers antics, però aquesta barreja d’estils és un valor afegit.
La Place de l’Horloge, la plaça de l’Ajuntament, està plena a vessar. Plena de terrasses. De turistes. S’hi menja bé, llàstima altre cop de la calor. Le Palais des Papas és el palau gòtic més gran del món i fou declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. Avignon va ser durant més de setanta anys seu papal. Si, com jo, ets dels que s’indigna amb la riquesa i el poder actuals del Vaticà, imaginar com visqueren els diferents pontífexs en aquest palau d’enormes proporcions no farà més que augmentar aquesta animadversió. Tot i així, és visita obligada.
Bombay Bicycle Club ha vingut avui amb mi inevitablement. I el cert és que la veu de Jack Steadman és una bona companyia mentre un passeja pels carrers antics d’Avignon. Et fa passar millor la calor. No és necessari portar la seva discografia a l’iPod. El record de les seves belles melodies és més que suficient. Sobretot, l’acústic Flaws.
I aquesta nit, a escoltar el Barça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada