dimarts, 16 d’agost del 2011

EN ROUTE POUR LE MIDI. Nîmes

La Maison Carrée, dels temples romans més ben conservats
Dia 2. Mai t’has preguntat d’on ve el nom de denim? Tan si ho has fet com si no, et sorprendrà saber que aquesta designació procedeix de la ciutat de Nîmes. Levi Strauss, el creador dels texans, utilitzà el tradicional serge blau procedent d’aquesta urbs francesa per confeccionar-los. Els tints aplicats al teixit dels famosos pantalons eren, doncs, fets a Nîmes i, amb el temps, l’expressió ‘serge blau de Nîmes’ evolucionà i s’abrevià a denim. Una altra dada interessant és la història que amaga l’escut d’armes de la ciutat. El cocodril encadenat a una palmera recorda als legionaris que lluitaren a la campanya de Cèsar al Nil i que, com a recompensa, adquiriren terres del sud de França. Precisament Nîmes és coneguda pels monuments romans, els principals reclams turístics.
La Maison Carrée es troba al bell mig d’una plaça molt oberta. Temple romà, de proporcions perfectes. Intacte. Simètric. El veig molt més blanc del que el recordo quan l’estudiava a Història de l’Art. Però també molt més gran. Tot està al seu lloc. El podi, molt més alt que jo. L’única escala d’accés, de pedra, com la resta de l’edifici, condueix fins el pòrtic. Sis columnes corínties s’alcen fins al fris, decorat amb motius florals. Davant la Maison Carrée, contrasta el Carrée d’Art, un edifici modern de vidre i acer creat per Norman Foster.
Les Arènes, l’amfiteatre millor preservat del món
Les Arènes, diuen, l’amfiteatre romà millor conservat del món, és una altra de les parades obligades a Nîmes. Com era típic a l’època de la seva construcció, el sistema d’entrades i sortides i els passadissos foren dissenyats per tal que els patricis no es barregessin amb la plebs. Les quatre grades també es dividien amb el mateix fi. En el seu origen, a les Arènes hi tenien lloc caceres d’animals salvatges, execucions i, sobretot, lluites de gladiadors. Actualment, s’hi programen obres de teatre, concerts, òperes i corregudes de toros tot l’any. Arribat a aquest punt de la meva exposició, no em puc estar de fer un crit a favor de l’antitaurisme. No es pot fer una festa d’una mort. Sigui de toro o del que sigui. No. Sí al toros, no als toreros.
Avui he entès perquè Nîmes és coneguda com la ciutat més calorosa de França. Caminar sense presses a les hores més solellades és impossible. Una pena. Els carrers del casc antic estan plens de botigues i cafès. Són animats i perdre-s’hi és fàcil.  
No gaire lluny de Nîmes, es troba el Pont du Gard. Patrimoni Mundial de la UNESCO. Aqüeducte romà construït per Agrippa per portar aigua des de les fonts de l’Eure d’Uzès fins a Nîmes. Impactant. Enormes blocs de pedra constitueixen els grans arcs del canal. Calgueren mil treballadors i cinc anys per alçar-lo. Molt ben conservat i sobrevivent a dures condicions meteorològiques i a catàstrofes naturals. Un altre must see.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada