dissabte, 23 de juliol del 2011

Rest In Peace

‘I don’t need help because if I can’t help myself I can’t be helped’, Amy Winehouse
Amy Winehouse ha mort. La cantant anglesa ha estat trobada aquest migdia a la seva residència de Londres. Començo a escriure aquest article després de les barbaritats que he llegit d’ella a Twitter. Dir que la mort de Winehouse era d’esperar és parlar amb molt poc respecte. Frivolitzar. Com si es tractés d’una novel·la de García Márquez. No seré jo la que negui els mals hàbits de la cantant. Però la drogoaddicció és una malaltia crònica. S’apodera del drogodependent. De la seva consciència i del seu cos. Així que l’únic que ens pot produir el final de Winehouse és llàstima. Pena per ella, pels que se l’estimaven i per totes aquelles famílies que també pateixen les conseqüències del consum excessiu de droga. Per poder-ho entendre, recomano Requiem for a dream.
Una altra cosa que m’agradaria deixar clara és que sentir la mort de Winehouse no vol dir menystenir ni la vida ni la mort de ningú. La massacre noruega és una desgràcia. Noranta-dues persones assassinades per un degenerat és sempre una tragèdia. Una taca negra a la història de la humanitat. Però repeteixo, cap mort n’anul·la una altra. I tampoc entenc aquells que s’esgarrifen quan incloem Winehouse al Club dels 27. És cert, l’estil d’Amy no era el rock. Però no em val l’excusa que el soul de Winehouse és incomparable a la música de Morrison, Cobain o Hendrix. La gent té una mala tendència a creure que per trobar art de veritat hem de viatjar a segles passats. Doncs no. Caldria apreciar els artistes de la nostra època. Frank i Back to Black reuneixen molt de talent. Bones lletres, bona veu i bona música.
Escoltar la discografia d’Amy Winehouse és, ara, fer una retrospecció pel que va viure i pel que va sentir. And in this grey, in this blue shade, my tears dry on their own. Se’m posa la pell de gallina. There is no greater love than what I feel for you. No sweeter song, no heart so true. Empresonat el seu marit, Blake Fielder-Civil, Winehouse havia amenaçat amb suïcidar-se si no l’alliberaven. Demà se li farà l’autòpsia. They tried to make me go to rehab but I said ‘no, no, no’. Amy Winehouse havia protagonitzat escàndols i el problema amb les drogues i l’alcohol havia posat en perill la seva carrera. Recaigudes, fotografies on se la veia consumint, concerts polèmics.
Sempre ens quedarà la seva veu. Dolça i intimista a Frank. Potent i única a Back to Black.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada