 |
El Tarn |
Dia 9. La força de l’aigua és impressionant. No, no estic pensant en cap tsunami ni en les centrals hidroelèctriques. (Certament, és en aquests casos on l’impuls de l’aigua actua amb més violència.) Faig aquesta afirmació després que, avui a la tarda, hàgim agafat dues canoes i ens hàgim atrevit a navegar pel riu del costat del càmping. Dit així sembla que ho equipari als viatges d’Ulisses. De perillositat, poca. Els nostres grans problemes han estat lluitar contracorrent i esquivar els caps dels banyistes. Però la veritat és que remar i controlar la piragua no és cosa fàcil. Cal tenir força als braços, un bon ritme i, sobretot, cal dominar la coordinació amb el company de trajecte.
En un principi, tot anava bé. Asseguts a la canoa, discutíem on ens podíem dirigir. Amb el destí decidit, la dificultat se’ns ha presentat de sobte. ‘D’acord, tu remes a l’esquerra i jo a la dreta. Així és com ho fan els professionals, no?’ ‘Ni idea.’ ‘Doncs no deu ser així. Això no fa res més que donar voltes.’ Sort que ens ho hem pres amb humor. Amb tant humor que la piragua anava girant i girant i nosaltres rient i rient. I girant i girant. I rient i rient.
Sense gairebé ni adonar-nos-en, la nostra tècnica ha millorat. ‘Si sembla que controlem la canoa i tot!’ Després de buscar noves maniobres i nous moviments per poder moure’ns al nostre gust, hem trobat la manera. Potser no gaire professional, però útil. Però quedarà entre el meu germà i jo. Entre el meu germà, jo, i el Tarn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada