Dia 7. Avui és dia d’enyorances. Demà farà una setmana que vam començar aquest viatge i ja comencen a venir els enyors. Parlar amb les amigues per Internet no és el mateix. Les trobo a faltar, i molt. Sembla mentida com algú pot arribar a fer-se tan important. Diuen que els amics, a diferència de la família, els esculls. Jo no ho veig així del tot. Elles han arribat a la meva vida per casualitat i s’hi han quedat. I que no marxin, si us plau! No sé si serà l’edat o uns gens patidors de mena però el cas és que cada vegada em preocupa més no saber d’algú. Estarà bé? Com se sentirà? Li haurà passat res?
El dia d’avui també ha tingut un sentiment de ràbia (sobretot per part dels meus pares, tot s’ha de dir). Avui m’he pres el matí amb molta calma. Dormint. Suportant la calor com he pogut. Acabant El Gran Gatsby. Ordenant l’ordinador. Però quina ha estat la sorpresa quan han arribat els meus pares de fer una ferrata. ‘El cotxe, espatllat?!’, jo, preocupada. No entenc gens de mecànica, així que la meva explicació es reduirà a una llum taronja que s’ha encès en senyal d’alarma i ens ha indicat que el motor fallava. Tota la tarda hem estat esperant un tècnic francès que s’emportés el cotxe. Demà en tindrem més notícies (esperem).
Aquest vespre, mentre rentava els plats, he descobert que aquí, a França, no separen el paper del plàstic a l’hora de reciclar. Tot va al contenidor groc. Pura mandra? Un sistema de destriar més avançat? Facilitar el procés per guanyar nous recicladors? Una visió diferent d’entendre el reciclatge? Aquí el paper no és paper, sinó plàstic? Si més no, curiós. Molt curiós.
Com ahir a la nit, m’apropo fins al restaurant del càmping per anar a Internet. El primer intent... Connectada! Vaig escrivint aquesta entrada, mentre la resta de campistes posa atenció al convidat de la nit. Un cantant francès, amb una gran experiència a la vida, ens fa passar la velada entre Elton John, Eric Clapton, The Police, i algunes cançons de repertori propi. De cop, Internet falla. Pànic! Segon intent... Sense accés a la xarxa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada