EN ROUTE POUR LE MIDI. La Garriga-Avignon

La flor més bonica del càmping

Dia 1. 412 quilòmetres separen Avignon de la Garriga. Els viatges en cotxe es poden arribar a fer molt pesats. Al cap de les hores ja no saps ni com posar-te. És curiós com el seient és proporcionalment estret als quilòmetres viatjats. Escoltes música. Intentes llegir. Dorms. Per sort, quatre horetes no són tantes. El càmping on ens hem instal·lat és força gran. Té molts arbres i a l’ombra s’hi està bé. Per poder aconseguir accés a Internet, haig d’anar fins a la terrassa del bar. Un lloc tranquil si no fos pel xivarri dels nens banyant-se a la piscina.

Aprofitant el viatge pel Midi, fóra bo que llegís Molière o Paul Valéry, autors que trobaren en el sud de França una font d’inspiració i que participen, encara, en la creació del seu patrimoni cultural. Emperò, escriptors nord-americans, espanyols i indis m’acompanyaran en aquest viatge per Provence i Languedoc. Així mateix, cantants sobretot britànics amenitzaran els meus dies per la France, això si els deejays del camping ho permeten.  

Le Pont d’Avignon

Sur le pont d’Avignon, l’on y danse, l’on y danse. Sur le pont d’Avignon, l’on y danse tout en rond... La cançó francesa fa referència al pont Saint-Bénezet. Originàriament, unia Avignon amb Villeneuve-lès-Avignon. Avui, li manquen quatre arcs que foren arrossegats pel cabdal d’aigua a mitjan segle XVII. Explica la llegenda que el pont fou manat edificar pel pastor Bénezet després de tenir tres visions de sants que li instaren a construir-ne un que creués el Roine. La funció comercial del pont era vital a principis del segle XII. A dia d’avui, és una bona manera de conèixer la història de la ciutat.

El casc antic d’Avignon amaga bells racons on perdre’s és una delícia. Perfectament conservades, les muralles estan plenes de carrers sinuosos que et transporten a la ciutat medieval. Places, esglésies, cases antigues. L’encant de caminar sense rumb. El plaer de tafanejar cada carreró. Personalment prefereixo aprofitar el temps passejant, gaudint de cada pas, absorbint cada olor, color, veu. Deixar que Avignon se’m posi sota la pell. Crear records, únics. Meus.