EN ROUTE POUR LE MIDI. Orange, L'Isle-sur-la-Sorgue, Gordes

Vista de l’escenari del Théâtre Antique d’Orange

Dia 4. No sé com es diu. Ni tampoc sé la seva edat. Però li direm Piere i li posarem uns quatre anys. Acompanyat pels seus pares, mira a banda i banda. ‘Quantes pedres’, deu pensar. És massa petit i no pot apreciar el valor que, almenys per mi, té ser avui al centre de l’orquestra del teatre romà d’Orange. Sempre m’ha meravellat el món clàssic. I sempre dic que si mai pogués viatjar amb la màquina del temps, aniria a l’època àlgida d’Atenes i Roma. Sofia i saviesa. Areté i virtut. Àgora i fòrum. Zeus i Júpiter.

El teatre que hem anat a visitar avui està situat en una petita ciutat francesa plena de places i carrers per als vianants, encara que el més bonic de visitar són les restes romanes. El Théâtre Antique d’Orange impressiona. No per la seva grandària. (Tot i que aquí diuen que és el més gran conservat.) No pel seu estat. (Tot i que aquí diuen que és el més ben conservat.) Potser és una sensació personal, per en Piere no tindrà el mateix significat, però a mi em fascina pensar que aquesta pedra va ser col·locada a aquest lloc precís per un romà seguint odres d’un altre romà. I que sobre aquest escenari hi varen desfilar centenars d’actors. I que a la cavea hi segueren milers d’espectadors que rigueren amb la comèdia i ploraren amb la tragèdia.

Hi ha tantes coses que em sorprenen de l’època clàssica. Caldria aprendre moltes coses d’aquells temps. Per imitar o per evitar. Sí, enyoro les classes de llatí i grec. En sortint d’Orange, un arc de triomf commemora les victòries romanes de mitjan segle I aC. No és gaire gran, però contrasta amb les vies asfaltades que el rodegen.  

Canal a L’Isle-sur-la-Sorgue

Per anar a Venècia, no cal moure’s de França. O això diu la guia. No sé si ens n’hem de fiar. L’Isle-sur-la-Sorgue no és la “Venècia de la Provença”. A mi m’ha recordat més a Delft. Més d’un racó de la ciutat francesa m’ha portat altre cop fins al món de Vermeer. Els canals, les sínies amb molsa, les botigues d’antiquaris. No conec la història de Delft, però us interessarà saber que L’Isle-sur-la-Sorge nasqué amb la construcció de cabanes sobre el que aleshores era un maresma.

Un altre poble bonic de visitar és Gordes. És un dels més famosos de la Provença. El gran interès que per mi desperta aquest poble és la seva situació sobre un turó. Per veure’l bé, cal adreçar-se fins a la carretera que travessa el puig de davant. La vista, un goig.

Per cert, gran Barça. Lamentable Mourinho i els de sempre.