Un entès en bellesa i harmonia

‘Death makes angels of us all and gives us wings where we had shoulders smooth as raven's claws’, Jim Morrison

El van trobar mort. A la banyera. Tacat de sang. James Douglas Morrison passava ja a ser un mite. Tenia vint-i-set anys i sis àlbums al mercat. Poeta, cantant i actor. Un artista. Morrison sempre havia sentit fascinació per la literatura i la poesia. I el talent de les seves notes va portar The Doors a ser considerada una de les millors bandes de rock de tota la història de la música.

Avui celebrem el quarantè aniversari de la seva desaparició. En aquests anys, han estat moltes les teories que han explicat la seva mort. El certificat oficial al·ludí a causes naturals. Haver consumit, per error, la dosi d’heroïna de la seva parella és una de les versions més discutides. O també existeix la creença que feia dies que era mort. Fins i tot hi ha qui diu que encara segueix viu. El misteri no ha fet més que fer créixer la llegenda.

Jim Morrison i Arthur Rimbaud. Dos rebels. Agressius i particularment histriònics. Provocadors. Addictes a substàncies estupefacients i addictes a l’art. Sempre m’han fet recordar l'un a l’altre. Una mateixa visió de la vida. I de la mort. Portaven l’art a la sang. I ens l’han fet viure. L’han compartit amb nosaltres i l’hem pogut gaudir. Dos genis.

Oblidem l’excèntrica vida que va portar i recordem el llegat que ens va deixar. Excel·lia en la combinació de paraules. Brillava en la composició de sons. Jim Morrison, un virtuós en això que anomenem art. Un veritable entès en bellesa i harmonia.