Tinc una polsera vermella, molt especial. És senzilla, de cuir i tanca platejada. No té res a veure amb les Polseres vermelles d’Espinosa. En l’únic que s’assemblen és que també uneix persones. Uneix amics. Amigues, en aquest cas. La meva polsera vermella és poderosa. És portadora de bon rotllo. De felicitat. Juntes, tot és possible. Juntes, al món no hi ha perills.
No sóc supersticiosa ni crec en ànimes o espiritualismes. Però és com si portés un tros d’ella, la meva amiga, lligada al canell. (Sembla Harry Potter això, ara.) Si hi penses, una polsera és com l’amistat. Si no la cuides, es trenca. Si la lligues ben fort, pot ser per tota la vida. I, a més, és de color vermell, d’un to fort, vital, vertader. Cada polsera és única. Cada amistat, un món. Si les perds, una part de tu també se n’anirà per sempre.
No li parlo ni li reso. Ja ho he dit, no crec en aquestes coses. Però la meva polsera vermella m’acompanya i em fa més forta. Sí que crec en el poder de l’amistat. I dels records, que també connecten molt. És cert, l’amistat és molt més que coses que te la recorden. És un sentiment que sempre portes amb tu i que necessites dur a sobre.
Tothom hauria de tenir una polsera vermella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada