Què es fa en aquells dies que no tens ganes de fer res? No és mandra, ni avorriment. És la sensació que els minuts tenen més de seixanta segons i les hores més de seixanta minuts. No vols fer res, però tampoc vols sentir-te diferent. La gent fa coses. Per molt difícil que et sigui, has de moure’t. Diuen que la vida no és esperar que passi el temps sense aprofitar-lo. Intentes distreure’t, pensar com.
Llegir? No et pots concentrar. Mirar la tele? Molt de zàping però res que et pugui fer passar aquest noséquèfer. Escoltar música? Revises la teva discografia i res. Ni la més deliciosa melodia dels Fleetwood Mac. Menjar? Para ja! Escriure? Però escriure per a qui? Per a tu? (Va, no diguis tonteries.) Per a algú que no et llegirà? Per a ningú? Dormir. Dormir potser és la solució. Però tantes hores? Ordenar l’habitació? Ni ho penses. Quedar amb els amics? Hi quedes, perquè te’ls estimes i sovint són la teva salvació. Però hi quedes tot i sabent que no serviràs de gaire ajuda. I efectivament, hi ets però no hi ets.
La impressió que de res del que puguis fer en puguis obtenir alguna cosa productiva (perdoneu el resultat d’aquesta reflexió no gaire reflexionada) encara la sents. Quina angoixa. Durarà gaire? No et passa res. Una mala ratxa, penses. No en pots explicar els motius. No n’hi ha. Però tens raó. Va i ve. Ara ha vingut. Ja se n’anirà.
Doncs jo crec q sí q és una reflexió ben reflexionada...crec q tots tenim aquesta sensació alguna vegada, i com molt bé dius, ara ha vingut, però ja se'n anirà. Sobretot passa en èpoques d'estiu, però esitgues tranquil·la pq sempre hi ha motius i persones per treure't d'aquesta angoixa.
ResponElimina