#raons19j: de motius, n'hi ha

Una instantània de la manifestació del 15M a Barcelona

Jo tinc motius per queixar-me. Visc en un país on la faràndula i La Barbacoa de Georgie Dann són notícia en un informatiu per davant de la indignació de milers de ciutadans. Visc en un continent on volen aprovar un pacte que només beneficiarà els de sempre. Jo patiré la baixada de salaris i la inestabilitat als llocs de treball. I veuré com el deute econòmic no baixarà sinó que augmentarà. Visc en un món on les injustícies són el pa nostre de cada dia. On anualment es blanqueja un bilió i mig de dòlars procedents del frau fiscal, la corrupció i el tràfic de drogues. Però on 24.000 persones moren de gana al dia.

Tu tens motius per queixar-te. Ets estudiant. Quin és el teu futur? Estudies perquè no trobes feina. Les taxes universitàries pugen però tu segueixes sense poder treballar. Ets pare de família. Puja l’Euribor i encara et queden dècades per acabar de pagar la hipoteca. Estàs a l’atur. Com tu, 4,7 milions més.

Tenim motius per queixar-nos. Tenim dret a voler un món millor. Tenim el dret, per tant, a poder sortir al carrer per reclamar un sistema més just. La manifestació convocada per demà, d'abast mundial, és l’ocasió ideal per deixar de ser un ciutadà impassible davant les imperfeccions d’una política que ens perjudica. Demà hem de sortir al carrer a dir ‘No, prou, no volem ser els titelles de ningú’. Demà hem de dirno al Pacte de l’Euro. I demà passat i l’altre i l’altre. Perquè dir no al Pacte de l’Euro és demostrar que no volem que juguin amb nosaltres. És un pas més per fer-los veure que han de comptar amb el poble. Que en una democràcia, el poble és qui té la veu però qui hauria de tenir també el poder de decidir què sí i què no.

Queixem-nos! De motius, n’hi ha.


També el pot llegir aquí.